TALLER VERTICAL . 2011-12 . ETSALS, TARRAGONA
Re-visitar les ciutats que coneixem com si fóssim desconeguts ens fa descobrir noves possibilitats d’un creixement intern. Recórrer i reconèixer els estrats històrics que construeixen la ciutat és un exercici que proporciona als arquitectes arguments per a noves actuacions.
Un dels objectius del taller és fer visible allò invisible, allò que només pot aparèixer quan des d’una actitud conscient observem i analitzem detalladament tot allò que ens envolta.
Un dels objectius del taller és fer visible allò invisible, allò que només pot aparèixer quan des d’una actitud conscient observem i analitzem detalladament tot allò que ens envolta.
El taller vertical pretén aportar noves visions urbanes que des d’un anàlisis crític siguin capaces d’assenyalar vies d’actuació que millorin la ciutat des de l’arquitectura, l’espai públic i les infraestructures.
L’exercici requereix una mirada polièdrica que abraci totes les branques de la disciplina arquitectònica / urbanística. Per tan esdevé clau entendre la morfologia de la ciutat en relació al territori natural que ocupa, les estructures i les tècniques que han construït les arquitectures al llarg del temps, la constitució social i les cultures corresponents, o bé el reconeixement dels sistemes energètics que fan possible el funcionament d’edificis i carrers.
LA SECCIÓ : UN FONAMENT
La posició estratègica de Tarragona s’explica des de la seva relació amb el mar i la topografia. La implantació en el territori ens suggereix una mirada en secció que revisi aquesta relació entre lo natural i lo artificial. Imaginem una col·lecció de seccions que ressegueixen el perfil natural de la ciutat i que siguin capaces d’explicar el seu passat, el seu present i el seu futur. I a partir d’algunes mirades més detallades, més properes, esperem generar un document encara desconegut, que pot suposar un bon punt de partida per a projectes fins ara invisibles.
Resseguir, enfocar i proposar! Un urbanisme d’acció que sorgeix principalment de la petita escala i es projecta cap al territori. Un urbanisme que es recolza en totes les branques de la disciplina arquitectònica amb la idea d’intervenir des del compromís.
L’exercici requereix una mirada polièdrica que abraci totes les branques de la disciplina arquitectònica / urbanística. Per tan esdevé clau entendre la morfologia de la ciutat en relació al territori natural que ocupa, les estructures i les tècniques que han construït les arquitectures al llarg del temps, la constitució social i les cultures corresponents, o bé el reconeixement dels sistemes energètics que fan possible el funcionament d’edificis i carrers.
Els sistemes de representació són essencials en un exercici d’aquesta intensitat. Recórrer la ciutat com un territori, recollir les dades, gestionar-les i representar-les suposa un procés que demanda la recerca d’un document ex professo. Als anys seixanta Alison i Peter Smithsons van adoptar un posicionament crític enfront alguns postulats del Moviment Modern que obviaven una lectura real de la ciutat construïda. Recollint els seu testimoni reconeixem la condició transcendent del construït i ens hi aproximem sense temor amb la mateixa intenció que els dibuixos de Gordon Cullen o les fotografies de Nigel Henderson.
La posició estratègica de Tarragona s’explica des de la seva relació amb el mar i la topografia. La implantació en el territori ens suggereix una mirada en secció que revisi aquesta relació entre lo natural i lo artificial. Imaginem una col·lecció de seccions que ressegueixen el perfil natural de la ciutat i que siguin capaces d’explicar el seu passat, el seu present i el seu futur. I a partir d’algunes mirades més detallades, més properes, esperem generar un document encara desconegut, que pot suposar un bon punt de partida per a projectes fins ara invisibles.
Resseguir, enfocar i proposar! Un urbanisme d’acció que sorgeix principalment de la petita escala i es projecta cap al territori. Un urbanisme que es recolza en totes les branques de la disciplina arquitectònica amb la idea d’intervenir des del compromís.
Els estudiants per grups recorreran la ciutat segons una secció assignada. El seu objectiu serà recórrer la ciutat i entendre tot el que hi passa per tal de re dibuixar la secció des de l’experiència i la investigació. Cada secció requerirà d’uns zooms que donaran una informació a una altra escala i que es treballarà per subgrups més reduïts.
L’objectiu final serà muntar una exposició amb totes les seccions a gran escala i els seus zooms recreant virtualment aquesta part de la ciutat. El material obtingut serà el fonament per a un debat que generi actuacions de present i de futur.
Dejan Sudjic. The endless city
Phaidon Press Limited. 2008
Jonathan Sergison & Sephen Bates. Learning from Llooking at buidlings
La Part alta del centro histórico de Tgna. LL. Cantallops – X. Romaní. Institut d´Estudis Catalans . 1990
La Muralla de Tarragona. J. Sanchez Real. Ajuntament de Tgna. 1986
Bibliografia general
Bernard Rudofsky. Architecture without architects. A Short Introduction to Non-pedigreed Architecture. 1964
Bernard Rudofsky. Architecture without architects. A Short Introduction to Non-pedigreed Architecture. 1964
Junzo Kuroda, Momoyo Kaijima, Yoshiharu Tsuakmoto. Made in tokyo: Guide book
Phaidon Press Limited. 2001
Phaidon Press Limited. 2001
Dejan Sudjic. The endless city
Phaidon Press Limited. 2008
Jonathan Sergison & Sephen Bates. Learning from Llooking at buidlings
Papers 2. Gustavo Gili. 2007
Manuel de Solà Morales. De Cosas urbanas
Gustavo Gili. 2008
Gustavo Gili. 2008
Patrick Geddes. Ciudades en evolución
KRK ediciones.2009
KRK ediciones.2009
Bibliografía específica de Tarragona
Tarragona Renaciente. JM. Monrava López
Impta Moderna. 1966.47 fotografias a plena pagina a colores y blanco y negro del desarrollo de Tarragona en auqellos años.Fotografias de JM Monrava, J. Mico. R. Miserach. R. Vallve. T.A.F.30X23.
Tarragona : el camí cap a la modernitat : urbanisme i arquitectura . Elena de Ortueta
Barcelona [etc.] : Lunwerg, DL 2006.
Arquitectura de Tarragona. Siglos XIX y XX. J.M. Buqueras i Bach. 1980
Guia. Arquitectura del Camp, Tarragona. FERRAN I MERCADER, J. M. (COORD.)
COAC Demarcació Tarragona, Port de Tarragona, 1995
Guía de Tarragona . Juan Antonio Guardias. Tarragona 1934
Les Muralles de Tarragona . J. Menchón – J. Massó . Cercle d´estudis històrics i socials. 1988
Les Muralles de Tarragona. A. Rovira i Virgili. 1933
Tarragona Antigua y Moderna . Emilio Morera Llauradó. Tarragona
Guía Histórico – Arqueológica . J. Sancho Capdevila. Tarragona 1929
Arquitectura española de la Segunda República . ORIOL BOHIGAS.
Barcelona : Tusquets , [1973]
URBANISMO I ARQUITECTURA A TARRAGONA A LA DECADA DELS QUARANTA.
Montse Ferré i Gras ; Joan Gisbert i Canes dins: FRANQUISMO A LES COMARQUES TARRAGONINES"
ELS MONUMENTS PUBLICS DE TARRAGONA DURNAT EL FRANQUISMO (1939-1976). Joan Gisbert i Canes
ARQUITECTURA PARA DESPUÉS DE UNA GUERRA 1939-1949 . Roser Amadó y Lluis Doménech . COAC 1997
No hay comentarios:
Publicar un comentario